No es tracta d'un film convencional, el cinema del seu director la confussió i el surrealisme és ben present en molts dels seus treballs: homes i animals, passat i present, vida i mort, realitat i imaginació o dolor i erotisme són dicotomies que emplenen tot el metratge. Es tracta d'un film oníric, carregat de misticisme i religiositat. La pel·lícula és un homenatge a la figura de Sant Antoni de Padua, patrò de Lisboa i molt lligat a la cultura religiosa de Portugal. Molts dels fets biogràfics del Sant són en el film: fascinació per la naturalesa i els animals, el naufragi i la constant recerca de l'espiritualitat. El protagonista sembla que, poc a poc, es va convertint en Sant Antoni; de fet, Sant Antoni quan va nèixer es deia Fernando. El protagonista també farà un canvi, canviant fins i tot d'actor i de la cara de Paul Hamy (actor inicial) passem a la del mateix director Joao Pedro Rodrigues (que fins llavors li havia cedit la veu).
L'atmosfera de conte i de llegenda emplena la pel·lícula on els bosc catalitza el misteri i la superstició.
De gènere de difícil classificació, 'O ornitólogo' pot ser un western, un film d'aventures, un comèdia d'embolics, un documental sobre la naturalesa, un assaig sobre els mites i símbolismes religiosos però tractats de forma blasfema, un film gay ... Estem, doncs, davant d'un film arriscat, radical en la seva proposta. Carregat de sorpresa i provocació, de deliri i abundància d'idees.
El cinema del sr. Rodrigues està inclòs dins del moviment del Novo Cinema portuguès; va començar com a realitzador el 1997 i el 2000 dirigí el seu primer film: 'O fantasma'. Continuarien 'Odette' (2005), 'Morrer como um homem (2009) i 'A ultima vez que vi Macau' (2010), combinant diferents curtmetratges.
Aquest film es va emportar el Premi al Millor Director en el Festival de Locarno de 2016. Cal destacar el brillant treball de fotografia del sr. Rui Pocas, referent de les millors pelis del cinema portuguès recent i també director de fotografia de Zama de la sra. Lucrecia Martel.
Es tract d'un film al·lucinant que té punts de contacte amb Pasolini, Buñuel o aires de Twin Peaks. Film contemplatiu, hipnòtic i captivador que no us podeu perdre... avui, a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada