SR. CHRISTOPHER PLUMMER

 

(1929-2021)

Fa un parell d'anys moria un dels actors canadencs més reconegut internacionalment, tot i potser no ser un dels rostres més populars es tracta d'un actor amb una sòlida carrera i algun que altre 'hit' actoral.

El sr. Arthur Christopher Orme Plummer, més conegut com a Christopher Plummer, va nèixer a Toronto. Era el besnét del Primer Ministre de Canadà John Abbot. Tot i nèixer s Toronto, va marxar amb la seva mare, ben aviat, a viure a Senneville, prop de Montreal. Els seus estudis inicials es centraren en el piano però ben aviat es va sentir atret per l'actuació. S'incorpora a la Canadian Repertory Company i l'any 1954 debuta a The Constant Wife; l'any següent,  diferents obres en les que participa el porten de gira mundial. En torna de la gira el sr. Sidney Lumet l'escull per al film Stage Struck (1958), serà el seu debut en el cinema però sense deixar el teatre de banda.

L'any 1964 arriba un dels films que popularitzà el seu rostre, el paper de Cómodo a La caída del Imperio romano, amb el seu aspecte xulesc i autoritari va cridar especialment l'atenció. L'any següent, però, arribaria el film al que se'l lligaria tota la seva carrera: el paper de capità Von Trapp, vidu de 7 fills/es a The Sound of Music (Sonrisas y lágrimas) al costat de Julie Andrews. El film fou un èxit tot i que ell s'indignà perquè li van doblar la veu en les seqüències musicals. A partir d'aquest film se li obriren les portes a interpretacions d'homes respectables, elegants, amb classe... ja siguin fent de bo com de dolent.

Durant els anys '70 del segle passat continua combinant cinema i teatre; rebent reconeixements teatrals, com el premi Tony pel seu Cyrano de Begerac (1974), i participant en films populars com El Hombre que pudo reinar (1975) o El Regreso de la pantera rosa (1975) fins arribar a ser Sherlock Holmes a Asesinato por decreto (1979). En els '80 i el '90 continua en la línia de la dècada anterior, la combinació de teatre i cinema li proporciona un status de gran actor, amb obres com Otelo (1982), Macbeth (1988) i guanyant un nou Tony per Barrymore (1997)  o films com The Scarlet and the Black (1983), Lobo (1994) o Doce monos (1996) i, sobretot, The insider (1999) de Michael Mann que li va proporcionar diversos premis. 

Durant el canvi de segle accelera la seva participació en diversos films, bona part en papers secundaris, com Ararat (2003), Alexander (2004), Syriana (2005) fins arribar a les seves interpretacions més recents i remarcables: Remember (2015), All the money in the world (2017) o Knives out (2019). D'aquesta darrera etapa és el seu únic Oscar i Globud d'Or per Beginners (2011) com a actor secundari. En aquell moment va fer història perquè fou la persones més vella en recollir un Oscar, en 82 anys, poc després el sr. Antony Hopkins el superaria amb 83. 

El sr. Plummer va morir amb 91 anys. 

Recupereu Sonrisas y lágrimas, El hombre que pudo reinar i, sobretot, Remember per adonar-vos de la presència i solvència del sr. Plummer.